Els testimonis més antics de la presència humana en aquests indrets els trobem a lesCoves Gran i Petita, situades sota el monestir de Santa Cecília. Fou explorat pel Sr.Josep Colomines a mitjans de la dècada dels anys vint. Es trobaren uns fragments ceràmics decorats amb cordons i puntes de sílex, sembla ser de l'edat de Bronze.
També están documentats jaciments arqueològics molt concrets, com són Les Necròpolis corresponents als espais d'enterrament que s'associen al poblament ruralcaracterístic de l'antiguitat tardana I' alta edat mitjana, .
En el Pla del Roldos hi ha notícia de l'existència en aquests lloc d'un cementiri de tombes en cista de lloses.
També es troba documentat el Castell Marro, actualmente desaparegut. Es trobava situat a prop de l'actual monestir de Santa Cecília i , tot i que hi ha moltes teories sobre l'etimologia del lloc, encara es desconeix d'on prové.
L'origen i situació del Castell Marro segueixen essent desconeguts, i algunes de les hipótesis que s'han escrit han quedat infundades. Bàsicament, trobem la teoría que el Castell Marro i Santa Cecícila es trobaven al mateix indret; d'altres teories el situen a la carena de la Calsina o bé al costat de l'ermita de Sant Dimes.
El que queda clar, basant-nos en la documentació que en parla, és que aquestes dues construccions sempre han estat lligades. Es troba documentat des de l'any 901, tot i que podría ser anterior. En aquest sentit, es parla d'una suposada escriptura del Castell que data del 871, en què Ansulf i Druda el compraren a Rodulf . En el fogatjament de les Corts de Cervera de 1359 hi apareix Santa Cecília de Montserrat i el Castell Marro amb 6 focs eclesiàstics. El 1364 els homes de Sant Esteve de Marganell es refugiaven en aquest castell. Els habitants de Marganell estaven sotmesos a aquest Castell.
Al final del segle XVIII la població (marganellesos) era de 114 h. D'ençà d'aquest moment i fins a l'elaboració del primer cens modern el 1860, la tendència de la població fou a créixer.
Al llarg de la segona meitat del segle XIX la població va davallant. Entre els anys 1900 i 1960, es donà un creixement força continuat. La pèrdua més important de població es veié entre el 1960 i el 1970. Els darrers censos del segle XX confirmen aquesta tendència decreixent: el 1986 s'empadronaren 217 h, 211 h el 1991 i 275 h el 2005.
