Sant Benet de Montserrat

És un monestir femení de Germanes Benedictines situat a 531m d'altitud, a la carena del vesant nord de Montserrat. El monestir és una adaptació i ampliació de l'antic hotel Marcet, amb un esvelt campanar de pedra d'estil romanitzant que sobresurt del conjunt. L'edifici va ser projectat per l'arquitecte Jordi Bonet i les monges hi passaren a residir l'any 1954.

L'Església de planta quadrada, coberta amb una estructura prismàtica obrada amb bigues de formigó, té una original capella, de disseny sobri, construïda amb materials com maó, formigó, marbre, fusta i cerámica. L'espai interior és molt unitari , el presbiteri–altar s'ubica en un angle de l'espai amb un gran finestral orientat a la muntanya de Montserrat, que emmarca la figura del Sant Crist (escultura), situada al centre d'aquest mural muntanyenc.

Hi trobem ceràmica, feta a l'obrador de la mateixa comunitat, decorant  alguns panys de paret de la capella. La successió de filades d'obra dels murs solament es veu trencada per dues franges de formigó, que donen solidesa al conjunt. Una galeria cor configura un primer pis, d'ús i accés comunitari.

El 1236 les germanes Agnès de Peranda d'Assís (neboda de Santa Clara) i Maria de Pisa, enviades per Santa Clara, arriben a Barcelona. Al barri de la Ribera, a prop de Santa Maria del Mar, les dues germanes basteixen el monestir, sota l'advocació de Sant Antoni i Santa Clara, on ara hi ha el parc de la Ciutadella (1232-1236).

L'any 1327, un grup d'aquestes germanes clarisses (14 monges) funden el monestir de Pedralbes, a petició de la reina Elisenda de Montcada. Al 1513, en ser aprovada la Regla de Santa Clara, els monestirs de clarisses van haver d'escollir entre aquesta o la de Sant Benet.

Les monges clarisses de Sant Antoni i Santa Clara van preferir seguir amb la de Sant Benet, i passar així a benedictines.

El 1714, les tropes del rei Felip V, destrueixen el monestir del barri de la Ribera. Ell mateix els cedeix el Palau dels Reis (actualment Museu Marés, Museu d'història de la Ciutat i Saló del Tinell), allà viuen des del 1719 al 1936.

El 28 d'agost de 1881, M. Carme Llinàs, del monestir de Sant Daniel de Girona, i Maria Font i Rosa Casas, del monestir de Sant Pere de Barcelona, funden el monestir de Sant Benet a Mataró. Durant la guerra del 1936 al 1939 es va cremar bona part del monestir. Davant la impossibilitat de reconstruir-lo, es van establir a Santa Cecília de Montserrat, propietat del monjos, acollides per voluntat de l'abat Marcet.

Des de 1939 a 1952, la comunitat de Sant Antoni i Santa Clara  van viure provisionalment en diversos llocs, fins a la unió amb les monges que estaven a Sta. Cecília. El 13 de maig de 1952, les dues comunitats es van unir per formar el monestir de Sant Benet de Montserrat, i van restar a Santa Cecília fins al 1954.
 

A part de la seva funció essencial de lloc de recolliment i de pregària, aquest cenobi s'ha acreditat per la producció d'objectes de ceràmica, amb una tècnica i un estil molt característics.