Santa Cecília de Montserrat

La primera documentació és de l'any 900 i indica una "casa de Santa Cecília". Sembla que l'origen del monestir va ser una petita comunitat eremítica o monàstica emigrada de terres hispàniques o ocupada pels sarraïns. Quaranta-cinc anys més tard amb l'abat Cesari, i amb la protecció del comte de Barcelona Sunyer i de la seva esposa Riquilda, va construir un nou edifici amb el permís del bisbe de Vic, el qual va exigir que visquessin a l'empara de la regla de sant Benet i que l'església fos dedicada a Sant Pere, Santa Maria i Santa Cecília, però al cap de poc temps va ser reconegut com a monestir de Santa Cecília.

Tots volien ser els amos de Santa Cecília i van sorgir disputes: d'una banda el monestir volia conservar la seva independència, i per un altre els bisbes, que la hi volien annexionar, un d'ells l'abat i bisbe Oliva, l'any 1023. Més tard el comte Ramon Berenguer II va fer donació a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. Els monjos van resistir amb fermesa a l'annexió, i malgrat que la donació va quedar confirmada en un judici, sembla que el cenobi va continuar mantenint la seva independència.

A partir del s. XIV hi ha una mena d'acord entre els monjos de Santa Cecília i els de Montserrat, acord que s'anirà convertint en una major dependència a través dels anys, al s. XVI ja pertany al monestir de Montserrat i només queda algun sacerdot, alguns servents i pagesos per conrear les terra. Durant la Guerra del Francès (1811 i 1812) el monestir va ser incendiat i saquejat dues vegades per les tropes napoleòniques. Dins del mateix s. XIX s'inicia la restauració. Actualment només hi ha l'església del s. XI.

És un edifici de planta basilical de tres naus rematades per absis de planta semicircular i cobertes amb voltes de canó.

La peculiaritat de la planta d'aquest edifici consisteix en la major longitud de la nau central, que s'allarga cap a l'oest. Les naus laterals es comuniquen amb la central mitjançant dos arcades de mig punt, que es troben prop de la capçalera. L'absis central té dues fornícules obertes a cada costat. A l'exterior, els absis presenten decoració llombarda amb arcuacions i lesenes.

Hi ha dues portes d'accés al temple, ambdues a ponent, una a la nau central i l'altra a la nau sud. A la nau nord hi ha una altra porta tapiada i en un nivell més alt que el sòl actual, cosa que fa sospitar que es rebaix el nivell.

Hi ha un petit fragment de pintura mural a l'absis central, a la part esquerra, al costat mateix d'una de les fornícules. Sembla la figura d'un cap d'un bisbe, amb un barret triangular decorat amb unes creus vermelles.