De Marganell al Monestir de Santa Cecília

Iniciem el recorregut just davant de l’antiga fàbrica de perfums anomenada “La Fassina”, a la cruïlla de la carretera de Marganell (BV 1123) amb el desviament cap a Sant Cristòfol (BV1122). La senyalització del Parc Natural ens indica que hem de continuar 100 metres per la BV 1122 fins a trobar el camí senyalitzat que surt a la dreta i que ens portarà al Monestir de Santa Cecília en 1 h 40 min aproximadament.

Tot seguit passem pel costat d’un pou i d’una barraca de pedra seca (construcció típica de la zona on es guardaven les eines del camp).

Si volem visitar l’ermita romànica de Sant Jaume de Castellbell (s. XII) prenem el senderó que puja a la nostra esquerra. L’ermita consta documentada de l’any 1104 a través d’un document de cessió dels propietaris al Monestir de Santa Cecília.

Feta la visita retornarem a la pista forestal principal. Continuem endavant seguint les marques del GR-4. Travessem el torrent del Carner i ascendim per la pista senyalitzada fins a arribar al Pla de Masroig, una gran plana de cultiu de cereal amb una magnífica panoràmica de la vessant nord del massís.

A continuació, trobarem una cruïlla de camins senyalitzada amb una banderola, nosaltres seguirem tot recte pel GR-4. Més endavant arribem a una bifurcació on ens indica l’accés a l’ermita de Sant Cristòfol, la deixem enrere i continuem a l’esquerra en direcció al Monestir de Santa Cecília.

De nou, una altra cruïlla ens apareix a la nostra dreta indicant el camí que duu a l’ermita de Sant Esteve, l’ignorem i seguim endavant fins a arribar al carrer de les Agulles de la urbanització de Can Prat. En aquest punt, girem a la dreta i avancem en sentit ascendent per aquest carrer fins a arribar a una cruïlla de 4 camins.

Prenem el que ens queda just al davant i continuem sempre recte pel carrer de les Agulles fins que s’acaba el tram pavimentat i tornem a trepitjar camí de terra. Just en aquest punt entrem en territori del Parc Natural i hem de tenir present que estem dins d’un espai protegit amb unes normatives per a la preservació i conservació del medi que cal respectar.

En aquest tram podem gaudir d’una forma més propera de les formes geomorfològiques més significatives de la cara nord del massís.

Anem seguint els indicadors del Parc Natural i les marques del GR-4 en direcció al Monestir de Santa Cecília.

Al final de la pista forestal trobem una cadena que talla el camí d’accés privat a la masia de Can Martorell (a l’altra banda del torrent), propietat de l’abadia de Montserrat, on es produeixen les conegudes i apreciades nous de Montserrat.

Prenem el camí de l’esquerra, ja que el camí de la dreta és l’accés privat a la finca, i tot seguit trobem un nou creuament, on seguirem a la dreta, tal com ens indica la senyalització del Parc Natural.

Trobem, de nou, una altra bifurcació, som al Pla de les Pinasses. Deixem la pista forestal i agafem el corriol de l’esquerra tot enfilant per la carena anomenada Serrat del Marro. És un tram curt però el més costerut de tot el recorregut.

En la propera cruïlla de tres camins agafem el que ens queda més a la dreta. Més endavant ens creuem amb el PR C-19, que puja de Monistrol de Montserrat, nosaltres seguim a la dreta tal com indica el senyal.

Quan arribem a dalt el pla enllacem amb una pista ampla de grava que, girant a l’esquerra, ens durà al Monestir de Santa Cecília, el màxim exponent del romànic rural de l’entorn de Montserrat.

Iniciem el recorregut just davant de l’antiga fàbrica de perfums anomenada “La Fassina”, a la cruïlla de la carretera de Marganell (BV 1123) amb el desviament cap a Sant Cristòfol (BV1122). La senyalització del Parc Natural ens indica que hem de continuar 100 metres per la BV 1122 fins a trobar el camí senyalitzat que surt a la dreta i que ens portarà al Monestir de Santa Cecília en 1 h 40 min aproximadament.

Tot seguit passem pel costat d’un pou i d’una barraca de pedra seca (construcció típica de la zona on es guardaven les eines del camp).

Si volem visitar l’ermita romànica de Sant Jaume de Castellbell (s. XII) prenem el senderó que puja a la nostra esquerra. L’ermita consta documentada de l’any 1104 a través d’un document de cessió dels propietaris al Monestir de Santa Cecília.

Feta la visita retornarem a la pista forestal principal. Continuem endavant seguint les marques del GR-4. Travessem el torrent del Carner i ascendim per la pista senyalitzada fins a arribar al Pla de Masroig, una gran plana de cultiu de cereal amb una magnífica panoràmica de la vessant nord del massís.

A continuació, trobarem una cruïlla de camins senyalitzada amb una banderola, nosaltres seguirem tot recte pel GR-4. Més endavant arribem a una bifurcació on ens indica l’accés a l’ermita de Sant Cristòfol, la deixem enrere i continuem a l’esquerra en direcció al Monestir de Santa Cecília.

De nou, una altra cruïlla ens apareix a la nostra dreta indicant el camí que duu a l’ermita de Sant Esteve, l’ignorem i seguim endavant fins a arribar al carrer de les Agulles de la urbanització de Can Prat. En aquest punt, girem a la dreta i avancem en sentit ascendent per aquest carrer fins a arribar a una cruïlla de 4 camins.

Prenem el que ens queda just al davant i continuem sempre recte pel carrer de les Agulles fins que s’acaba el tram pavimentat i tornem a trepitjar camí de terra. Just en aquest punt entrem en territori del Parc Natural i hem de tenir present que estem dins d’un espai protegit amb unes normatives per a la preservació i conservació del medi que cal respectar.

En aquest tram podem gaudir d’una forma més propera de les formes geomorfològiques més significatives de la cara nord del massís.

Anem seguint els indicadors del Parc Natural i les marques del GR-4 en direcció al Monestir de Santa Cecília.

Al final de la pista forestal trobem una cadena que talla el camí d’accés privat a la masia de Can Martorell (a l’altra banda del torrent), propietat de l’abadia de Montserrat, on es produeixen les conegudes i apreciades nous de Montserrat.

Prenem el camí de l’esquerra, ja que el camí de la dreta és l’accés privat a la finca, i tot seguit trobem un nou creuament, on seguirem a la dreta, tal com ens indica la senyalització del Parc Natural.

Trobem, de nou, una altra bifurcació, som al Pla de les Pinasses. Deixem la pista forestal i agafem el corriol de l’esquerra tot enfilant per la carena anomenada Serrat del Marro. És un tram curt però el més costerut de tot el recorregut.

En la propera cruïlla de tres camins agafem el que ens queda més a la dreta. Més endavant ens creuem amb el PR C-19, que puja de Monistrol de Montserrat, nosaltres seguim a la dreta tal com indica el senyal.

Quan arribem a dalt el pla enllacem amb una pista ampla de grava que, girant a l’esquerra, ens durà al Monestir de Santa Cecília, el màxim exponent del romànic rural de l’entorn de Montserrat.